dimecres, 23 d’octubre del 2013

NADALA 2013 Masia de can Ferrater

Dibuix de'n Rafel Pujals
Text de Joan Rosàs

Si pugeu a Canyet, en arribar-hi, us donarà la benvinguda la masia de can Ferrater, sempre senyorívola, enfilada en una elevació del terreny. S’endevina que la casa és fruit de diverses èpoques, d’ampliacions i de reformes. Però el conjunt és tot harmònic i elegant. L’edifici mostra una llarga façana horitzontal encarada a migdia, de planta i pis coronats per unes golfes amb la típica galeria d’arquets. Portals antics de punt rodó i finestres d’aquesta façana són emmarcats amb carreus. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes senzilles i belles de forja antiga; dues de les del pis van ser transformades, cap el segle XVIII, en balcons. Pel darrere, la casa ens descobreix que està formada d’afegits. Segurament el cos primitiu és el de ponent, amb les típiques tres crugies i el portal a la del mig, i després es va anar engrandint cap a llevant amb noves construccions. Als extrems del pis hi ha dues terrasses cobertes  idèntiques, afegides posteriorment, que s’obren, cadascuna, amb dos arcs a la façana. Davant la casa ens rep un gran pati pavimentat amb cairons. S’hi accedeix per un portal obert al seu extrem. Ran del portal un safareig alimentat per l’aigua que li aboca una carassa barroca. Un alt mur de contenció separa el patí dels horts, que queden a baix i es reguen amb l’aigua del safareig. A continuació del safareig, una reixa sostinguda entre pilars rematats per escultures classicitzants de factura poc destra i al mig una llarga escalinata que baixa a l’hort confereixen al conjunt l’aire escenogràfic d’una vil·la senyorial. Una data inscrita en el safareig ens indica que aquest aire li va donar una reforma del 1680. La casa havia estat comprada pocs anys abans, el 1668,  per Joaquim Mascaró. El 1783 la va adquirir Antoni de Ferrater i Soler. En el camí que menava de la riera a la casa, abans d’arribar al portal d’accés al pati, es va construir, ja en època dels Ferrater, la capella. És petita, però graciosa i elegant, d’estil clàssic, plana de sostre, amb una curiosa  planta rectangular que mostra  una exedra semicircular al centre de cadascuna de les parets laterals. La construcció de la carretera de Canyet la va separar de la part principal de la finca. Abandonada i malmesa, la capella mostra un estat vergonyós. Les sales interiors de la casa són de les més boniques de Canyet. La planta baixa, més rural, és coberta amb voltes. Les sales del pis, de caire residencial, conserven mobiliari, quadres i decoració barrocs i romàntics. Des dels seus balcons encara es pot somniar una Badalona idíl·lica banyada per la mar. Al llarg dels segles els Ferrater han incidit en el seu entorn badaloní. Durant el segle XIX Esteve de Ferrater va comprar la masia de can Seriol de la Riera, coneguda popularment per can Bufalà, lamentablement avui desapareguda, que va donar origen al barri d’aquest nom. Havia estat coneguda amb el nom de can Ferrater de Baix. També en la mateixa època van construir a Canyet un carrer de cases per a treballadors: el carrer de can Ferrater. Hom conta que, quan la feina de rentar roba per a altri era una de les activitats més lucratives dels canyetaires, era freqüent trobar homes amb davantal fent la bugada al safareig del final d’aquest carrer. Després de la destrucció de la vella església de Canyet el 1936, els Ferrater van donar els terrenys de darrere la casa per construir-hi la parròquia actual. Allà mateix encara s’hi veuen els arcs de l’aqüeducte que portava l’aigua a la casa.


Nadala 2012 Masia de ca l'Andal


Dibuix de Rafel Pujals
Text de Joan Rosàs

dimarts, 27 de desembre del 2011

La Nadala al diari El Punt Avui

En Jaume Oliveras, badaloní dels bons i col·laborador habitual del Punt Avui, en el número corresponent al dia 14/12/12 d'aquest diari, va escriure un article dins l'espai Crònica de Badalona titulat "Nadala del Caci". Ja comença a ser habitual que es parli a nivell local, i en aquesta ocasió també regional, de la nostra Nadala.
Aquests reconeixements ens esperonen a treballar i mantenir la il·lusió de seguir endavant. Esperem que per molts anys hi hagi per aquestes dates la Nadala dels Amics de Badalona.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Nadala 2011 - CACI

Dibuix de Rafel Pujals/text de Joan Rosàs

Aquest any, tal com es pot apreciar en la imatge, el motiu de la Nadala dels Amics de Badalona és la fàbrica modernista de la CACI, tot celebrant l'acord a que han arribat l'Ajuntament de Badalona amb les autoritats competents, per a instalar-hi el Museu del Còmic i la il·lustració.
El dibuix l'ha realitzat en Rafel Pujals, i la resenya històrica la farà, com és habitual, l'historiador local Joan Rosàs.

D'aquesta Nadala se n'imprimeixen 1.100 exemplars numerats. En cas de interessar-vos, podeu posar-vos en contacte amb Amics de Badalona mitjançant els telèfons 935553899 o 933895688.

dijous, 27 de gener del 2011

Les Nadales dels Amics de Badalona en el TOT BADALONA de Nadal

Agraïm a Carles Tornero la inclusió d'aquest reportatge sobre les Nadales dels Amics de Badalona en el número extraordinari de Nadal del setmanari TOT BADALONA del 2010.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Nadala 2010 - Sant Onofre

Dibuix de Rafel Pujals /text de Joan Rosàs

L'ermita de Sant Onofre que, encimbellada dalt la carena caracteritza des de fa més de mig mil·lenni l'horitzó de Badalona, fou edificada pels monjos del monestir de la Murtra. L’orde de sant Jeroni, al qual pertanyien, havia nascut per l’agrupació de diversos ermitans els quals, a temporades, recuperaven la vida eremítica i es retiraven a les seves antigues ermites. Quan els jerònims van fundar el seu monestir de Badalona van voler tenir també ermites. La primera que bastiren fou dedicada a aquest sant model d’anacoretes i la ubicaren en un bosc espès de roures, alzines, xiprers i pins antiquíssims, només accessible per petits corriols, poblat d'óssos, llops i senglars. Retirar-se a viure a Sant Onofre implicava un allunyament del món molt més radical que el que ens permet imaginar-nos la situació actual. L'antiga crònica del monestir explica que, quan era prior fra Agustí Galceran de Gualbes, entre el 1498 i el 1501, “se feya la capella de sant Onofre que tenim vui a la cima de la montanya davant del monastir, però - escriu el cronista - no sé qui fonch lo autor principal desta devoció, ni qui la feu fer. Sols sé que algunes persones ajudaren a la obra de dita ermita ab ses caritats y almoynes. La una d'ellas fonch lo senyor abat de l'Estany; est senyor donà per dita obra sinquanta rals. Misser Rovira també donà per dit efecte un dobló”. L'estil de l'edifici, molt senzill, correspon plenament a l'època de la seva construcció. Consta d'una nau rectangular coberta per dos trams de volta de creueria, i un absis, rectangular exteriorment i hexagonal a l'interior, una mica més estret que la nau, amb volta hexagonal. Tot és simple: les voltes són d'arestes vives, sense nervis ni claus, fetes probablement de maó posat a plec de llibre - tot i que l'enguixat modern impedeix de veure-ho - i els murs són de pedra del terreny, amb carreus només a la porta, les finestres i les cantoneres. S'hi arriba mitjançant dos graons - que en terraplenar l'entrada es van convertir en quatre - que donen accés a la porta de carreus i dovelles. Sobre la porta hi ha la finestra principal ornada amb dos caparrons d'àngels. Un campanar de cadireta corona la façana. No hi ha altra decoració en tota la capella. Sembla que el retaule primitiu, que devia ser tardogòtic, va desaparèixer durant la Guerra dels Segadors o la de Successió. Cada any la comunitat jerònima pujava en processó boscana a l'ermita el dia de la Santa Creu de maig per beneir els quatre punts del nostre terme. L'any 1697, durant la guerra amb França, mentre els nostres valents miquelets sentien missa a Sant Onofre va córrer la veu que venien els francesos; quan al final de la celebració el capellà es va girar per beneir els fidels va veure que s'havia quedat tot sol. La ubicació estratègica de l'ermita feu que fos utilitzada repetidament amb finalitats bèl·liques. Però el que li ha fet més mal ha estat la deixadesa de tots plegats. Els esforços exemplars que a mitjan segle XX ha fet el Centre Excursionista de Badalona per conservar-la i mantenir-la, esdevenen insuficients davant l'incivisme i la incúria col·lectiva. L'ermita fou un dels senyals que servia per orientar els pescadors badalonins “en mar”. Avui naveguem ben desorientats, tots plegats, per mars més procel·loses i sembla que demanar el petit esforç que requereix mantenir aquest històric símbol de la nostra ciutat – enguany Capital de la Cultura Catalana – sigui més que massa.

D'aquesta Nadala se n'emprimeixen 1.100 exemplars numerats. En cas de interessar-vos, podeu posar-vos en contacte amb Amics de Badalona mitjançant els telèfons 935553899 o 933895688.

divendres, 30 de juliol del 2010

Nadala 2010 - Ermita de Sant Onofre

Si no sorgeix alguna circumstància imprevista, el motiu de la Nadala d'enguany serà l'ermita de Sant Onofre, amb dibuix d'en Rafel Pujals i ressenya històrica, com sempre, d'en Joan Rosàs.

Salutacions.

dijous, 12 de novembre del 2009

Nadala 2009 - Can Sentromà

"Aquest any en fa 75 que un aiguat va posar al descobert les restes de la vil·la romana de can Sentromà. El jaciment de can Sentromà va ser una escola d’arqueologia que va esdevenir fonamental en la creació del grup d’arqueòlegs badalonins que posteriorment han tingut un pes considerable en el coneixement de la Baetulo romana i, fins i tot, en l’arqueologia catalana en general. Per això, malgrat que can Sentromà ha estat sempre del terme de Tiana, li dediquem la nadala d’enguany. L’orígen de can Sentromà arrenca de la primera romanització del país. Era una vil·la dedicada bàsicament a la producció i la comercialització del vi i els cereals. Amb el temps i amb la decadència urbana en benefici del món rural, la casa va anar prenent un caire més residencial, es va enriquir amb objectes ornamentals i va estar dotada fins i tot de termes particulars. Però cap el segle VI la crisi del sistema econòmic antic va abocar can Sentromà, com totes les altres vil·les del nostre territori, a un estat de decadència total. Amb l’arribada de les tropes franques, que durant el segle IX van recuperar als musulmans el territori barceloní, es va construir en aquest lloc una capella dedicada a sant Romà que amb el temps va acabar donant nom a la família dels propietaris. D’aquesta capella primitiva se’n conserven restes de murs i unes pintures romàniques del segle XII. Amb la implantació del feudalisme can Sentromà, com totes les cases agrícoles importants de l’antic territori de Baetulo, es va convertir probablement en el centre d’un petit entorn sobre el qual exercia uns febles drets feudals. Era la casa més important de la vall de Montalegre i, en els terrenys del mas Rovira - una de les masies que depenien de can Sentromà i que havia estat atorgada com a dot a una de les seves pubilles - a partir del 1415 s’hi construí la cartoixa. Les construccions que formen el conjunt de can Sentromà han anat evolucionant al llarg dels segles i presenten les característiques de les cases pairals senyorials de la nostra contrada: orígens romans, restes romàniques, elemenst importants d’època gòtica, transformació en gran masia senyorial a partir del segle XVI i reforma global d’època romàntica per donar al conjunt aspecte de castellet neo-gòtic. Destaquem la capella amb el retaule gòtic de Rafael Vergós, del segle XV. Tot plegat fa patent la llarga història del nostre territori, ens parla de famílies que generació rere generació han estimat la nostra terra, i enriqueix el patrimoni natural i cultural amb un edifici i unes col·leccions més que destacables ubicats en una bellíssima vall preservada de la desfeta urbanística general que ha assolat tota la contrada. El conjunt és declarat bé cultural d’interès nacional. La vall, amb tot el Parc de la Serralada de Marina, ha estat declarada espai protegit".


D'aquesta Nadala se n'emprimeixen 1.100 exemplars numerats. En cas de interessar-vos, podeu posar-vos en contacte amb Amics de Badalona mitjançant els telèfons 935553899 o 933895688.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Can Sentromà

Dibuix: Rafael Pujals / Text: Joan Rosàs

Hola amics, ara fa 13 mesos des que vam iniciar aquest bloc. Va ser un inici adelerat, amb ganes precipitades de mostrar-nos. El resultat va ser la inclusió, sense practicament cap explicació dels motius i la naturalesa del que mostràvem, d'uns quants dibuixos i textes. La falera inicial es va refredar al veure la tasca que ens haviem proposat i el poc temps de que disposàvem, i la conseqüència ha estat que durant tot aquest temps hi ha hagut uns quants dibuixos i textes penjats que molt poc deien del motiu principal del bloc. Finalment, com podeu veure, hem acabat de publicar la resta de nadales fins la de l'any passat. (can Miravitges)
En el text de salutació del bloc, es parla de l'activitat que ha portat a terme Amics de Badalona i que actualment consisteix en la publicació cada any d'una nadala. Ampliarem aquesta informació dient que aquesta nadala sempre reprodueix un element arquitectònic, costumista, històric, etc. que per algún motiu ha tingut un especial interès durant l'any per a la ciutat de Badalona. El dibuix que es mostra es el que il·lustrarà la nadala d'aquest any, i representa la masia de can Sentromà i el motiu és la celebració del 75è aniversari del descobriment de les restes d'una vila romana, la importància de la qual van demostrar els treballs d'excavació posteriors.
Aquestes nadales es posen a la venda per a totes les persones o entitats que vulguin felicitar les festes de Nadal a amics i familiars, al preu practicament de cost, ja que l'entitat no té cap ànim de lucre.
La nadala plegada té unes mides de 15 x 10 cm., i com haureu pogut observar pels exemplars anteriors, hi ha una referència històrica referent a la imatge gràfica, i se'n fa una edició numerada.