dimecres, 23 d’octubre del 2013

NADALA 2013 Masia de can Ferrater

Dibuix de'n Rafel Pujals
Text de Joan Rosàs

Si pugeu a Canyet, en arribar-hi, us donarà la benvinguda la masia de can Ferrater, sempre senyorívola, enfilada en una elevació del terreny. S’endevina que la casa és fruit de diverses èpoques, d’ampliacions i de reformes. Però el conjunt és tot harmònic i elegant. L’edifici mostra una llarga façana horitzontal encarada a migdia, de planta i pis coronats per unes golfes amb la típica galeria d’arquets. Portals antics de punt rodó i finestres d’aquesta façana són emmarcats amb carreus. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes senzilles i belles de forja antiga; dues de les del pis van ser transformades, cap el segle XVIII, en balcons. Pel darrere, la casa ens descobreix que està formada d’afegits. Segurament el cos primitiu és el de ponent, amb les típiques tres crugies i el portal a la del mig, i després es va anar engrandint cap a llevant amb noves construccions. Als extrems del pis hi ha dues terrasses cobertes  idèntiques, afegides posteriorment, que s’obren, cadascuna, amb dos arcs a la façana. Davant la casa ens rep un gran pati pavimentat amb cairons. S’hi accedeix per un portal obert al seu extrem. Ran del portal un safareig alimentat per l’aigua que li aboca una carassa barroca. Un alt mur de contenció separa el patí dels horts, que queden a baix i es reguen amb l’aigua del safareig. A continuació del safareig, una reixa sostinguda entre pilars rematats per escultures classicitzants de factura poc destra i al mig una llarga escalinata que baixa a l’hort confereixen al conjunt l’aire escenogràfic d’una vil·la senyorial. Una data inscrita en el safareig ens indica que aquest aire li va donar una reforma del 1680. La casa havia estat comprada pocs anys abans, el 1668,  per Joaquim Mascaró. El 1783 la va adquirir Antoni de Ferrater i Soler. En el camí que menava de la riera a la casa, abans d’arribar al portal d’accés al pati, es va construir, ja en època dels Ferrater, la capella. És petita, però graciosa i elegant, d’estil clàssic, plana de sostre, amb una curiosa  planta rectangular que mostra  una exedra semicircular al centre de cadascuna de les parets laterals. La construcció de la carretera de Canyet la va separar de la part principal de la finca. Abandonada i malmesa, la capella mostra un estat vergonyós. Les sales interiors de la casa són de les més boniques de Canyet. La planta baixa, més rural, és coberta amb voltes. Les sales del pis, de caire residencial, conserven mobiliari, quadres i decoració barrocs i romàntics. Des dels seus balcons encara es pot somniar una Badalona idíl·lica banyada per la mar. Al llarg dels segles els Ferrater han incidit en el seu entorn badaloní. Durant el segle XIX Esteve de Ferrater va comprar la masia de can Seriol de la Riera, coneguda popularment per can Bufalà, lamentablement avui desapareguda, que va donar origen al barri d’aquest nom. Havia estat coneguda amb el nom de can Ferrater de Baix. També en la mateixa època van construir a Canyet un carrer de cases per a treballadors: el carrer de can Ferrater. Hom conta que, quan la feina de rentar roba per a altri era una de les activitats més lucratives dels canyetaires, era freqüent trobar homes amb davantal fent la bugada al safareig del final d’aquest carrer. Després de la destrucció de la vella església de Canyet el 1936, els Ferrater van donar els terrenys de darrere la casa per construir-hi la parròquia actual. Allà mateix encara s’hi veuen els arcs de l’aqüeducte que portava l’aigua a la casa.