Dibuix de'n Rafel Pujals
Text de Joan Rosàs
Si
pugeu a Canyet, en arribar-hi, us donarà la benvinguda la masia de can
Ferrater, sempre senyorívola, enfilada en una elevació del terreny. S’endevina
que la casa és fruit de diverses èpoques, d’ampliacions i de reformes. Però el
conjunt és tot harmònic i elegant. L’edifici mostra una llarga façana
horitzontal encarada a migdia, de planta i pis coronats per unes golfes amb la
típica galeria d’arquets. Portals antics de punt rodó i finestres d’aquesta
façana són emmarcats amb carreus. Les finestres de la planta baixa estan
protegides amb reixes senzilles i belles de forja antiga; dues de les del pis
van ser transformades, cap el segle XVIII, en balcons. Pel darrere, la casa ens
descobreix que està formada d’afegits. Segurament el cos primitiu és el de
ponent, amb les típiques tres crugies i el portal a la del mig, i després es va
anar engrandint cap a llevant amb noves construccions. Als extrems del pis hi
ha dues terrasses cobertes idèntiques, afegides posteriorment, que
s’obren, cadascuna, amb dos arcs a la façana. Davant la casa ens rep un gran
pati pavimentat amb cairons. S’hi accedeix per un portal obert al seu extrem.
Ran del portal un safareig alimentat per l’aigua que li aboca una carassa
barroca. Un alt mur de contenció separa el patí dels horts, que queden a baix i
es reguen amb l’aigua del safareig. A continuació del safareig, una reixa
sostinguda entre pilars rematats per escultures classicitzants de factura poc
destra i al mig una llarga escalinata que baixa a l’hort confereixen al conjunt
l’aire escenogràfic d’una vil·la senyorial. Una data inscrita en el safareig
ens indica que aquest aire li va donar una reforma del 1680. La casa havia
estat comprada pocs anys abans, el 1668, per Joaquim Mascaró. El 1783 la
va adquirir Antoni de Ferrater i Soler. En el camí que menava de la riera a la
casa, abans d’arribar al portal d’accés al pati, es va construir, ja en època
dels Ferrater, la capella. És petita, però graciosa i elegant, d’estil clàssic,
plana de sostre, amb una curiosa planta rectangular que mostra una
exedra semicircular al centre de cadascuna de les parets laterals. La
construcció de la carretera de Canyet la va separar de la part principal de la
finca. Abandonada i malmesa, la capella mostra un estat vergonyós. Les sales
interiors de la casa són de les més boniques de Canyet. La planta baixa, més
rural, és coberta amb voltes. Les sales del pis, de caire residencial,
conserven mobiliari, quadres i decoració barrocs i romàntics. Des dels seus
balcons encara es pot somniar una Badalona idíl·lica banyada per la mar. Al
llarg dels segles els Ferrater han incidit en el seu entorn badaloní. Durant el
segle XIX Esteve de Ferrater va comprar la masia de can Seriol de la Riera,
coneguda popularment per can Bufalà, lamentablement avui desapareguda, que va
donar origen al barri d’aquest nom. Havia estat coneguda amb el nom de can
Ferrater de Baix. També en la mateixa època van construir a Canyet un carrer de
cases per a treballadors: el carrer de can Ferrater. Hom conta que, quan la
feina de rentar roba per a altri era una de les activitats més lucratives dels
canyetaires, era freqüent trobar homes amb davantal fent la bugada al safareig
del final d’aquest carrer. Després de la destrucció de la vella església de
Canyet el 1936, els Ferrater van donar els terrenys de darrere la casa per
construir-hi la parròquia actual. Allà mateix encara s’hi veuen els arcs de
l’aqüeducte que portava l’aigua a la casa.
.jpg)
